En el context actual de la societat del coneixement, l'educació necessita adaptar-se a noves formes d'aprenentatge pròpies d'una generació digital i multiàrea. D'aquesta manera, aquest article defén la incorporació de tecnologies emergents com el modelatge i la impressió 3D, la realitat augmentada i la realitat virtual com a potents recursos capaços de transformar els entorns d'ensenyament i aprenentatge.
L'objectiu principal de l'article és mostrar com aquestes ferramentes poden ser utilitzades per a dissenyar espais educatius innovadors, flexibles, inmersius i col·laboratius.
Es destaca el valor de aquestes tecnologies en la creació de materials didàctic que afavoreixen la resol·lució de problemes, l'aprenentatge actiu i el desenvolupament de competències clau. La metodologia utilitzada es basa en la exploració de ferramentes disponibles i en la experimentació del su ús des d'un enfoc pràctic i pedagògic.
L'estudi realitzat en aquest article conclou en que aquestes tecnologies són viables i eficaces gràcies a les seues interfaces intuïtives, que permeten que l'alumne adopte un apaer més actiu, creatiu i participatiu en el seu procés d'aprenentatge. Es reforça l'enfoc constructivista, connectivista i gamificat.
Finalment, l'article conclou que les tecnologies emergents no han de ser vistes com amenaces, sinó com ferramentes que obren noves oportunitats per una educació més significativa, inclusiva i adaptada als reptes de l'era digital.
Leiva Olivencia, J.J, López Meneses, E, Moreno Martínez, N.M. (2018). El uso de las tecnologías emergentes como recursos didácticos en ámbitos educativos, 131-146.
